Mentrestant, els dependents de les botigues, amb el micròfon a la mà, anuncien les ofertes del dia a tot el barri.
Música en altaveus a punt d'explotar, sirenes, fum, gent i, sobretot, policia, molta policia. Homes i dones vestits d'"Action Man" carregats amb un assortit d'armes diverses (mai més petites d'un metre) patrullant i "protegint" els carrers de la ciutat.
Això és DF, amics. Com comprendreu vam marxar corrent.
Ens vam refugiar a Teotihuacán. Un petit paradís de piràmides ancestrals, les quals vam coronar una a una.
La Frida Kalho també ens va convidar a passar per casa seva. Un oasi a la ciutat.
I també vam poder descobrir el nou concepte de "motxilero" del segle XXI, amb el portàtil enganxat al cul i fent vida 24 hores dins l'alberg (and all in english, of course!!).
I d'aquí cap a Morelia amb un "sprint" final ja que, abans d'agafar el bus, descobrim que ens hem deixat el "pavo" i el formatge (que ens van costar molts eurus... ehh joan...) a la nevera de l'alberg.
Morelia ja és una altra cosa. Una mica més de pau i tranquil·litat. Molta vida universitària i amb l'estil ianqui mexicà latent.
Ens trobem un festival de cine impressionant i gaudim d'una setmana de documentals, curtmetratges... que un dia us escriurem per a que els xafardegeu.
I tot això, envoltat d'un magnífic jardí d'orquídies excepcionals.
Us deixem unes fotos...
I demà ja serem a Colola per a conèixer finalment les famoses tortugues...
Ens encanta llegir els vostres comentaris.
Al cim de la Piràmide del Sol, a Teotihuacán.
Curiós detall dels carrers mexicans...
Parets antagòniques a la realitat...
I la bellesa d'una de les orquídies.
Una forta abraçada i fins aviat.
Coi, veieu perquè us havíeu d'haver emportat el xiclet mastegat i babat que us vaig oferir? XD
ResponEliminaMmmmua!
nosaltres aixo de colola ja ho hem vist per googleearth. definitivament sera molt diferent de df
ResponEliminaquan jo vaig ser a df, ja fa anys, una de les coses que em va impressionar van ser les armes llargues en mans d'uns personatges que semblaven fills de panxo villa ... a cada cantonada.
Bé, sembla que amb els ulls oberts com pàmpols us anéu fent un tip de ficar coses dins la motxilla. Endavant, llarga i rica ruta cap els ous.
ResponEliminaLaia i Toni, malgrat esteu en terres llunyanes, us desitjo un feliç Any Nou 2011, si és que per aquestes terres corre gaire la felicitat, oi?
ResponElimina