6 de novembre de 2010

3 més


El moment màgic de l'alliberament

 Una de les grans

El "Campamento Tortuguero" de Colola


5 de novembre de 2010

Les fotos promeses

 Sembla de joguina

Intentant aixecar el vol

Al viver de cries



No sabem què passa que només ens deixa penjar-ne tres...

Finalment, tortugues

(Perdoneu. No tenim accents al teclat.)

Ja estem aqui, a la Capital Mundial de la Tortuga Negra, Colola, Michoacan, Mexico.
(Colola, com Sabadell, tambe es capital del mon en general - aquest comentari ja sabeu de qui es i jo no hi estic d'acord, que consti...-).
Vivim al mes pur estil Tom Hanks a 'Naufrago'. Pero amb alguns privilegis que ell no tenia: un fogo amb gas per cuinar, un pou amb una banyera d'aigua dolca, i quatre neveres de camping per guardar les provisions alimentaries.
Dormim sota un sostre d'estrelles i amb una banda sonora amb olor a mar. Aixo si, ben acompanyats d'un regiment d'animalets amb diferents mesures, formes i colors (formigues diverses, aranyes de les gracioses i de les peludes, saltamartins gegants, llangardaixos, ocells (com el 'pajaro carpintero'), gripaus, rates i ratolins, iguanes, algun lleopard i una infinitat mes d'altres que ni tant sols coneixem). I tot aixo sota l'atenta mirada de centenars, de milers de tortugues.
Quan comenca a baixar el sol, dels nius comencen a sortir milers de tortuguetes recent nascudes que busquen, desesperada i instintivament el bravut (que no barbut) ocea Pacific. Son rapides, nervioses, gracioses i molt petites.
I quan ja es fosc, els possibles pares i mares d'aquestes segueixen amb l'ardua tasca de posar mes i mes ous per perpetuar l'especie.
Aquestes ultimes son grans i mooolt lentes, pero espectaculars. I no fan tanta gracia quan, despres de muntar la paradeta per anar a dormir i de fer una volta per la platja, ens trobem que una tortuga de metre i mig se'ns ha avancat i ens ha robat el lloc! (i mira que es dificil que una tortuga se t'avanci...).

Tambe ens haurieu de veure desenterrant crancs i 'xocolopas' que ens fan d'esquer per anar a pescar des de dalt d'una immensa roca, o fent-nos els valents desfiant ones gegants i acabant amb els colzes i genolls ensanguinats a causa de la furia d'aquestes.

Aqui, al Campamento Tortuguero, ens encarraguem principalment de coordinar el grup de voluntaris; aconseguir els comestibles per menjar cada dia (que prou odissea es), muntar alguna excursio de tant en tant i gestionar el petit pressupost que tenim per cada camp de treball.

Cada nit ens organitzem per tal de col.laborar amb el tortugueros en les diferents tasques que hi ha: patrullar per les diverses zones de la platja per prevenir els furtius, detectar i mesurar les tortugues que venen a pondre els ous, traslladar alguns ous al viver per tal d'assegurar la seva supervivencia, comptabilitzar i registrar els milers de cries que neixen i portar-les al mar per alliberar-les. I tot aixo entre sopa i ouets fregits de tortugueta... (es broma!! a les tortuguetes ni tocar-les, eeh!)

A vegades se'ns fa dificil treballar al ritme mexica pero poc a poc ens anem avessant i anem entenent que nosaltres sols no salvarem totes les tortugues del mon. En tot cas aquesta gent en sap un (p)ou i estem aprenent moltissimes coses.
Sabieu que de cada cent cries que neixen nomes una arribara a ser adulta? I que s'aparellen flotant a l'aigua? I que quan neixen poden estar una setmana sense aliment?

Doncs de moment aixo es tot des de la Capital Mundial de la Tortuga Negra.

Toni i Laia, TVColola, Michoacan, Mexico.

Sete, moltes gracies per la teva fidelitat constant al blog i per escriure sempre!!
Albert gracies per comentar, quina il.lusio. M'encanta tenir una familia tan internauta!!
Jaumetix, la teva poesia sempre ens acompanya. Les parets de Mexic en van plenes. Gracies per la teva literatura exquisita.
Pips, en catala o en castella, com sigui, ens agrada molt saber de tu!!

I com sempre, gracies a tota la resta de sapastres.


Avui ja no tenim temps, pero entre dema i dema passat pemjarem les fotos... ¡¡Ahorita nos ponemos!!