26 de desembre del 2010

Comentari gastronómic

[Perdó, només tenim accents tancats i no hi ha ce trencada]

Dedicat a la família Saborido, que sabem que són del bon menjar i, per tal de tranquilitzar les mares: si, mengem bé, molt bé!
No hi prou espai al blog per exposar la varietat de plats deliciosos, comencant pels tacos, burritos, quesadillas, mamelitas, flautes, sopes (que no té res a veure amb un caldo), tlayudas, ... que són, en diferents formes i presentacions, tortillas de blat de moro, amb frijol, carn, tomáquet, ceba, llimona, cilantre i, evidentment, salsa picant de xile.
Chilaquiles, enchiladas, tortillas entomatadas, chipotles, moles diversos (salses de xocolata i xile) amb carn, atole, tamales, advocat "per un tubo" ...

Els "Chapulines" es mereixen un parágraf a part. Tot va comecar a Colola on, parlant amb un amic canadenc, vam tenir la brillant idea de cacarlos i tastar-los, passats per la paella, amb llimona, sal i "salsa Valentina" (la salsa del país per ontonomásia).
Allá feien 10 cm. ben bons i, en paraules textuals del canadenc, eren molt "jugosos". A Oaxaca, són de diverses mesures, des d'1 fins a 5 cm., i estan cuinats al mojo de ajo, amb llimona i sal o amb xile. Els carrers n'estan plens i la gent se'ls mengen com cacahuets (aquí, "cacahuates").
També es troben fruites de molts colors i formes: cocos, papaies (com les de Colola cap), mangos, plátans, maracuyá, tamarindo, jamaica, pinya, síndria, meló, durazno (préssec), ciruelas (que no són prunes de les nostres), maduixes, jícama, toronjas ("pomelos"), ... Poden ser en forma de suc, d'aigua fresca o amb xile, sal i llimona (evidentment).
Frijoles blancs, negres, vermells, "machucados", "en guisado", d'acompanyament, com a salsa, de plat principal ...
A la costa, a Colola, trobávem "camarones" (gambes) i espectaculars llagostes a preus irrisoris.
Pels carrers pots trobar tot tipus d'aperitius (botanas) com: patates, ceba, fregits, fruites, dolcos de colors sospitosos ... I tot, sempre, amanit amb sal, llimona i "Valentina bien picosa".

La conseqüéncia de tota aquesta varietat és una societat amb homes i dones forca refets del tipus "barrilet" i el primer país del món, superant als Estats Units, en obesitat.

En teniu prou o en voleu més?

 Salsa de xile vermell, sempre a totes les taules.

 Xiles variats. Diuen que n'hi ha més de 60 tipus.

 Tacos de barbacoa, un clássic.

 Tlayuda.

 Tortillas entomatadas amb "cecina de res".

I, per finalitzar... "Chapulines!!!!"
Mmmmmmmmm!!!

15 de desembre del 2010

Algunes fotos pendents...

El cartell de benvinguda a Cuba. Com veieu, és espectacular. Aquesta és la primera impressió que ens vam emportar de l'illa!

Una tortuga de les grans, a la que vam molestar mentre feia el seu niu. 1'10m de pura tortuga negra. Óraleee!

El gran caçador avistant una iguana ferotge a l'horitzó... Intent fallit. No va haver-hi iguana per dinar.

El Santuari de la Mariposa Monarca, Zitácuaro. Milers de papallones arriben cada any des de Canadà per fer la seva particular migració.

Una d'elles va venir a fer-nos una cordial salutació.

Ja arribats a Oaxaca, terra de lluites i alçaments populars. Amb una de les cares més famoses del país. Zapata vive!

Cada cop més integrats a la vida mexicana...

6 de novembre del 2010

3 més


El moment màgic de l'alliberament

 Una de les grans

El "Campamento Tortuguero" de Colola


5 de novembre del 2010

Les fotos promeses

 Sembla de joguina

Intentant aixecar el vol

Al viver de cries



No sabem què passa que només ens deixa penjar-ne tres...

Finalment, tortugues

(Perdoneu. No tenim accents al teclat.)

Ja estem aqui, a la Capital Mundial de la Tortuga Negra, Colola, Michoacan, Mexico.
(Colola, com Sabadell, tambe es capital del mon en general - aquest comentari ja sabeu de qui es i jo no hi estic d'acord, que consti...-).
Vivim al mes pur estil Tom Hanks a 'Naufrago'. Pero amb alguns privilegis que ell no tenia: un fogo amb gas per cuinar, un pou amb una banyera d'aigua dolca, i quatre neveres de camping per guardar les provisions alimentaries.
Dormim sota un sostre d'estrelles i amb una banda sonora amb olor a mar. Aixo si, ben acompanyats d'un regiment d'animalets amb diferents mesures, formes i colors (formigues diverses, aranyes de les gracioses i de les peludes, saltamartins gegants, llangardaixos, ocells (com el 'pajaro carpintero'), gripaus, rates i ratolins, iguanes, algun lleopard i una infinitat mes d'altres que ni tant sols coneixem). I tot aixo sota l'atenta mirada de centenars, de milers de tortugues.
Quan comenca a baixar el sol, dels nius comencen a sortir milers de tortuguetes recent nascudes que busquen, desesperada i instintivament el bravut (que no barbut) ocea Pacific. Son rapides, nervioses, gracioses i molt petites.
I quan ja es fosc, els possibles pares i mares d'aquestes segueixen amb l'ardua tasca de posar mes i mes ous per perpetuar l'especie.
Aquestes ultimes son grans i mooolt lentes, pero espectaculars. I no fan tanta gracia quan, despres de muntar la paradeta per anar a dormir i de fer una volta per la platja, ens trobem que una tortuga de metre i mig se'ns ha avancat i ens ha robat el lloc! (i mira que es dificil que una tortuga se t'avanci...).

Tambe ens haurieu de veure desenterrant crancs i 'xocolopas' que ens fan d'esquer per anar a pescar des de dalt d'una immensa roca, o fent-nos els valents desfiant ones gegants i acabant amb els colzes i genolls ensanguinats a causa de la furia d'aquestes.

Aqui, al Campamento Tortuguero, ens encarraguem principalment de coordinar el grup de voluntaris; aconseguir els comestibles per menjar cada dia (que prou odissea es), muntar alguna excursio de tant en tant i gestionar el petit pressupost que tenim per cada camp de treball.

Cada nit ens organitzem per tal de col.laborar amb el tortugueros en les diferents tasques que hi ha: patrullar per les diverses zones de la platja per prevenir els furtius, detectar i mesurar les tortugues que venen a pondre els ous, traslladar alguns ous al viver per tal d'assegurar la seva supervivencia, comptabilitzar i registrar els milers de cries que neixen i portar-les al mar per alliberar-les. I tot aixo entre sopa i ouets fregits de tortugueta... (es broma!! a les tortuguetes ni tocar-les, eeh!)

A vegades se'ns fa dificil treballar al ritme mexica pero poc a poc ens anem avessant i anem entenent que nosaltres sols no salvarem totes les tortugues del mon. En tot cas aquesta gent en sap un (p)ou i estem aprenent moltissimes coses.
Sabieu que de cada cent cries que neixen nomes una arribara a ser adulta? I que s'aparellen flotant a l'aigua? I que quan neixen poden estar una setmana sense aliment?

Doncs de moment aixo es tot des de la Capital Mundial de la Tortuga Negra.

Toni i Laia, TVColola, Michoacan, Mexico.

Sete, moltes gracies per la teva fidelitat constant al blog i per escriure sempre!!
Albert gracies per comentar, quina il.lusio. M'encanta tenir una familia tan internauta!!
Jaumetix, la teva poesia sempre ens acompanya. Les parets de Mexic en van plenes. Gracies per la teva literatura exquisita.
Pips, en catala o en castella, com sigui, ens agrada molt saber de tu!!

I com sempre, gracies a tota la resta de sapastres.


Avui ja no tenim temps, pero entre dema i dema passat pemjarem les fotos... ¡¡Ahorita nos ponemos!!

22 d’octubre del 2010

...i més Teotihuacán...

I la piràmide de la Lluna des de baix.

Pueden pasar a "saumarse", pueden pasar...

Aquesta és una frase que vam sentir infinites vegades quan uns avis vinguts de no sabem on, es van plantar al nostre costat amb un carregament d'incens, capaç de purificar tot Mèxic sencer.
Mentrestant, els dependents de les botigues, amb el micròfon a la mà, anuncien les ofertes del dia a tot el barri.
Música en altaveus a punt d'explotar, sirenes, fum, gent i, sobretot, policia, molta policia. Homes i dones vestits d'"Action Man" carregats amb un assortit d'armes diverses (mai més petites d'un metre) patrullant i "protegint" els carrers de la ciutat.
Això és DF, amics. Com comprendreu vam marxar corrent.

Ens vam refugiar a Teotihuacán. Un petit paradís de piràmides ancestrals, les quals vam coronar una a una.

La Frida Kalho també ens va convidar a passar per casa seva. Un oasi a la ciutat.

I també vam poder descobrir el nou concepte de "motxilero" del segle XXI, amb el portàtil enganxat al cul i fent vida 24 hores dins l'alberg (and all in english, of course!!).

I d'aquí cap a Morelia amb un "sprint" final ja que, abans d'agafar el bus, descobrim que ens hem deixat el "pavo" i el formatge (que ens van costar molts eurus... ehh joan...) a la nevera de l'alberg.
Morelia ja és una altra cosa. Una mica més de pau i tranquil·litat. Molta vida universitària i amb l'estil ianqui mexicà latent.
Ens trobem un festival de cine impressionant i gaudim d'una setmana de documentals, curtmetratges... que un dia us escriurem per a que els xafardegeu.
I tot això, envoltat d'un magnífic jardí d'orquídies excepcionals.
Us deixem unes fotos...

I demà ja serem a Colola per a conèixer finalment les famoses tortugues...

Ens encanta llegir els vostres comentaris.

 Al cim de la Piràmide del Sol, a Teotihuacán.

 Curiós detall dels carrers mexicans...

 Parets antagòniques a la realitat...

I la bellesa d'una de les orquídies.


Una forta abraçada i fins aviat. 

13 d’octubre del 2010

Algunes fotos de Cuba, mi amol!!

 A playa Ancón... després de l'atac dels jejens. Gaudint de la sorra blanca i les aigües turqueses

A Santa Clara, amb un company que ens vam trobar pel camí. El coneixeu?

I un missatget...

11 d’octubre del 2010

encara des de La Habana, Cuba...

Tècnicament ja som a la Ciutat de Mèxic: una bogeria. Però nosaltres encara caminem a ritme d'aquesta illa fascinant que ens ha encantat. A peu, amb carro, amb cavall, nedant, en bus, en trenet... Les dues monedes, el doble nom de molts carrers, l'Estat revolucionari i repressor, la publicitat inexistent...Cuba fa pensar.
Voliem fer un escrit de reflexió política i dos de benavinguts no ens hem posat d'acord...
En tot cas, els paisatges que hem anat resseguint són els següents:

La Habana, una dona traient el cap per la finestra. La Habana són quatre veïns jugant al domino al carrer. Són torsos nus d'homes musculats que es mostren a la ciutat i una mulata de curves perfectes que trampeja les deformitats de l'asfalt. I també és una iaia entrenyable que ens llança petons carnosos tot picant l'ullet pintat de blau! L'Esther...

Viñales, en canvi, podria ser una cançó de Roberto Carlos (el gato que está, triste y azul...). És, sens dubte, un balancí gronxant-se a cada porxo i homes espectants davant lluites de galls. Un 'guajiro' que crida el cavall i proposa un 'guarapo' pel camí. Arribar a una cova d'estalactites que acaba essent piscina natural!

I un maratonià obsessionat ens porta fins a Trinidad. Homes i dones ballant salsa descaradament al ritme de l'orquestra, i una platja deserta. Els nostres cossos a topos massacrat pel 'jején' -altramentdit puçes de sorra-. Vam fer el mort a les portes del paradís.

I Santa Clara té només un nom per nosaltres: Julio Guerra i Niebla. Un ex-guerriller de l'exècit Rebelde que la convicció el portà des de la petita Santa Clara al salvatge Congo. Santa Clara té gust a 'raspadura' amb formatge sota la mirada constant del Che. I també és una bona mescla de punks cubans, lloros malparlats, transexuals i teatre improvisat.

L'Estat Cubà està pensat i construit per ajudar i protegir al poble. Però sense el poble.
Deixant a la seva sort el sistema clandestí de 'trapicheo' constant.
Fidel ha treballat molt per Cuba. Raúl ja és una altra cosa. -Se sent per aquí...

En tot cas, els cubans lluiten, no es rendeixen i han desenvolupat una admirable capacitat d'imaginar, sobreviure i trobar alternatives. I a sobre, rient i ballant d'aquesta manera!

A Cuba hi tornarem.
Queda escrit.



-de seguida que poguem, fotos i més comentaris. Aquí a Mèxic l'accés internet ja és més senzill!-.

1 d’octubre del 2010

Comença el compte enrere...


Amb nervis, emoció, alegria, tristesa,... i moltes ganes d'agafar el puto avió!!
Quines dues setmanetes de comiats, sopars, dinars, adèus, llàgrimes, riures i més riures...
i molt d'agraïment a tothom.
Ens heu fet sentir les persones més afortunades del món.
Petons i abraçades!!

Ara si, comença l'aventura. Pròxima estació: La Habana, Cuba.

6 de setembre del 2010

preparant la motxilla..., des de la Vila de Gràcia

És temps de preparatius, de recollir informació, d'escoltar consells, d'apuntar recomanacions...

Qui sap on serem d'aquí a un mes a aquestes hores!
De moment, la previsió és Cuba i México.

A totes les que ens volgueu seguir, sempre que poguem i les circumstàncies ho permetin, aquí estarem. Conectats amb vosaltres.

Data de sortida: 1 d'octubre del 2010

Fins aleshores!