11 d’octubre de 2010

encara des de La Habana, Cuba...

Tècnicament ja som a la Ciutat de Mèxic: una bogeria. Però nosaltres encara caminem a ritme d'aquesta illa fascinant que ens ha encantat. A peu, amb carro, amb cavall, nedant, en bus, en trenet... Les dues monedes, el doble nom de molts carrers, l'Estat revolucionari i repressor, la publicitat inexistent...Cuba fa pensar.
Voliem fer un escrit de reflexió política i dos de benavinguts no ens hem posat d'acord...
En tot cas, els paisatges que hem anat resseguint són els següents:

La Habana, una dona traient el cap per la finestra. La Habana són quatre veïns jugant al domino al carrer. Són torsos nus d'homes musculats que es mostren a la ciutat i una mulata de curves perfectes que trampeja les deformitats de l'asfalt. I també és una iaia entrenyable que ens llança petons carnosos tot picant l'ullet pintat de blau! L'Esther...

Viñales, en canvi, podria ser una cançó de Roberto Carlos (el gato que está, triste y azul...). És, sens dubte, un balancí gronxant-se a cada porxo i homes espectants davant lluites de galls. Un 'guajiro' que crida el cavall i proposa un 'guarapo' pel camí. Arribar a una cova d'estalactites que acaba essent piscina natural!

I un maratonià obsessionat ens porta fins a Trinidad. Homes i dones ballant salsa descaradament al ritme de l'orquestra, i una platja deserta. Els nostres cossos a topos massacrat pel 'jején' -altramentdit puçes de sorra-. Vam fer el mort a les portes del paradís.

I Santa Clara té només un nom per nosaltres: Julio Guerra i Niebla. Un ex-guerriller de l'exècit Rebelde que la convicció el portà des de la petita Santa Clara al salvatge Congo. Santa Clara té gust a 'raspadura' amb formatge sota la mirada constant del Che. I també és una bona mescla de punks cubans, lloros malparlats, transexuals i teatre improvisat.

L'Estat Cubà està pensat i construit per ajudar i protegir al poble. Però sense el poble.
Deixant a la seva sort el sistema clandestí de 'trapicheo' constant.
Fidel ha treballat molt per Cuba. Raúl ja és una altra cosa. -Se sent per aquí...

En tot cas, els cubans lluiten, no es rendeixen i han desenvolupat una admirable capacitat d'imaginar, sobreviure i trobar alternatives. I a sobre, rient i ballant d'aquesta manera!

A Cuba hi tornarem.
Queda escrit.



-de seguida que poguem, fotos i més comentaris. Aquí a Mèxic l'accés internet ja és més senzill!-.

5 comentaris:

  1. Si no us poseu d'acord sempre podeu donar els vostres punts de vista individuals, que tindran igual de valor!

    Una abraçada amb enveja gran (però de la sana, eh, i gran l'abraçada, no l'enveja!)

    ResponElimina
  2. guapos! guardeu-vos bé totes aquestes idees, que en parlarem quan ens veiem :)
    i a seguir empapant-vos, i vivint, i descobrint. valents!

    ah, Lai, no et vaig parlar del jején però a nosaltres també ens va atacar!

    ResponElimina
  3. ara ja podeu començar a comparar

    un paradis socialista fracassat, Cuba
    un paradis de l'explotació capitalista, Mèxic

    cal seguir lluitant per exposar publicament tots els abusos i trepitjades de les llibertats

    l'exposició publica es l'unica garantia, encara que parcial, de que es pot avançar, poc o molt.

    ResponElimina
  4. Parlant del "jején", m'has fet recordar que ja algú n'havia parlat!

    http://www.youtube.com/watch?v=mvuBDmA5Tvo&feature=related

    ResponElimina
  5. sense paraules...tanques els ulls i estàs allà! grácies guapus per compartir-lo. volem més!!!

    Mari & flia

    ResponElimina