22 d’octubre de 2010

Pueden pasar a "saumarse", pueden pasar...

Aquesta és una frase que vam sentir infinites vegades quan uns avis vinguts de no sabem on, es van plantar al nostre costat amb un carregament d'incens, capaç de purificar tot Mèxic sencer.
Mentrestant, els dependents de les botigues, amb el micròfon a la mà, anuncien les ofertes del dia a tot el barri.
Música en altaveus a punt d'explotar, sirenes, fum, gent i, sobretot, policia, molta policia. Homes i dones vestits d'"Action Man" carregats amb un assortit d'armes diverses (mai més petites d'un metre) patrullant i "protegint" els carrers de la ciutat.
Això és DF, amics. Com comprendreu vam marxar corrent.

Ens vam refugiar a Teotihuacán. Un petit paradís de piràmides ancestrals, les quals vam coronar una a una.

La Frida Kalho també ens va convidar a passar per casa seva. Un oasi a la ciutat.

I també vam poder descobrir el nou concepte de "motxilero" del segle XXI, amb el portàtil enganxat al cul i fent vida 24 hores dins l'alberg (and all in english, of course!!).

I d'aquí cap a Morelia amb un "sprint" final ja que, abans d'agafar el bus, descobrim que ens hem deixat el "pavo" i el formatge (que ens van costar molts eurus... ehh joan...) a la nevera de l'alberg.
Morelia ja és una altra cosa. Una mica més de pau i tranquil·litat. Molta vida universitària i amb l'estil ianqui mexicà latent.
Ens trobem un festival de cine impressionant i gaudim d'una setmana de documentals, curtmetratges... que un dia us escriurem per a que els xafardegeu.
I tot això, envoltat d'un magnífic jardí d'orquídies excepcionals.
Us deixem unes fotos...

I demà ja serem a Colola per a conèixer finalment les famoses tortugues...

Ens encanta llegir els vostres comentaris.

 Al cim de la Piràmide del Sol, a Teotihuacán.

 Curiós detall dels carrers mexicans...

 Parets antagòniques a la realitat...

I la bellesa d'una de les orquídies.


Una forta abraçada i fins aviat. 

4 comentaris:

  1. Coi, veieu perquè us havíeu d'haver emportat el xiclet mastegat i babat que us vaig oferir? XD

    Mmmmua!

    ResponElimina
  2. nosaltres aixo de colola ja ho hem vist per googleearth. definitivament sera molt diferent de df
    quan jo vaig ser a df, ja fa anys, una de les coses que em va impressionar van ser les armes llargues en mans d'uns personatges que semblaven fills de panxo villa ... a cada cantonada.

    ResponElimina
  3. Bé, sembla que amb els ulls oberts com pàmpols us anéu fent un tip de ficar coses dins la motxilla. Endavant, llarga i rica ruta cap els ous.

    ResponElimina
  4. Laia i Toni, malgrat esteu en terres llunyanes, us desitjo un feliç Any Nou 2011, si és que per aquestes terres corre gaire la felicitat, oi?

    ResponElimina